La Dansa Oriental no fa distincions entre les dones que la practiquen perque es un art i l'art no té límits. Els límits son a la ment de tots aquells i massa sovint aquelles, incapaços de captar la bellessa, més enllà del les modes que imposa la societat. Avui està de moda ser prima, jove i anar rabiossament a la última. Jo em pregunto: Es aixó el que les dones desitjem?
Mitjançant la practica de la Dansa Oriental, activem una energía amagada per molts anys en el nostre interior que ens ajuda a alliberar tensions físiques provocades sovint, pels nostres propis pensaments, autentics enemics de la felicitat. I es durant aquest procés, que redescubrim el plaer que provoca ser nosaltres mateixes. Potser aquest, es un dels molts motius que fa que agradi tant aquest art mil·lenari.
lunes, 12 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario