miércoles, 30 de septiembre de 2009

Seguint el ritme de la Darbuka



Tant en les primeres classes d'aprenentatge com en les de perfeccionament, el bon enteniment del ritme, ens donarà comfianza en nosaltres mateixes, facilitant la nostra concentració i potenciant l'assimilació técnica.

La Darbuka es l'intrument de percussió per exceléncia en la Dansa Oriental. Pot ocasionalmet dur el ritme bàse pero en molts casos, será l'instrument de percussió protagonista i el que marcarà la força dels nostres moviments.
La Darbuka es un instrument molt antic pròpi de l'Àfrica, l'Orient Mitjà i el Mediterrani, fet de fang y cuir d'animal. Actualment els materials de fabricació han evolucionat y en trobem fets amb fibra de vidre, plàstic o decorats amb nàcar.
La Darbuka es un instrument molt popular al mòn àrab i molts homes, joves i nens aprenen a tocar-lo de petits per alegrar festes, animar celebracions o acompanyar rituals de caràcter tradicional. Igual de popular es en la mùsica moderna, que el mateix poble escolta per la radio o per la televisió i que desperta admiració a causa de la imatge sorprenentment atrevida de les cantants femenines de moda.
Pero quan estem aprenent a ballar dansa Oriental, la cosa va per una altre banda...Si es cert que molts cops podrem escollir música moderna o de fusió per a les nostres coreografíes, l'enteniment de la mùsica clàssica oriental es el que ens garantirà un bon aprenentatge. Parlant de la nostra dansa, tindrem en compte la naturalesa de la peça musical. Si el ritme es esencial i es manté sense floritures, ens anirà bè per practicar moviments i pasos básics amb seguretat. Si té floritures o intervenen altres instruments de percusió, de corda o vent, potser haurem de treballar una sequéncia coreogràfica per a més a més, exercitar la oida en el reconeixement dels diferents instruments que conformen una peça clàssica i en un futur, sentir-nos segures per gaudir amb les improvitzacions.
Sigui quin sigui el càs, escoltar amb regularitat mùsica clàssica oriental, vocal o instrumental, ens conectarà amb aquesta màgia de la que tant es parla en la nostra dansa i que totes volem experimentar, per conectar-nos amb nosaltre mateixes i amb tot allò que realment es esencial.

sábado, 19 de septiembre de 2009

Les festes de la Mercè 2009

L'organització de les festes convida a la ciutat d'Istambul a participar en la celebració d'aquesta edició. Si us acosteu al museu marítim, a la rambla del Raval o al parc de la Ciutadella, descobrireu espectacles per a tots el públics. Concerts, exposicions d'art, cinema, teatre... Una ocasió única per apendre més d'una ciutat que no deixa indiferent al visitant.
Tota la informació de les festes a
www.bcn/merce.

Que ho gaudiu!

jueves, 17 de septiembre de 2009

La nostra dansa, un dibuix únic.


La dansa oriental es un llenguatge viu i complex. Un llenguatge amb infinites formes de moviment, una disciplina que va més enllà de moure la cadera al ritme de la mùsica. La dansa oriental es un treball complet de còs i ment. Necessitem concentrar-nos per que els nostres moviments arribin de mica en mica, a tenir la plasticitat ideal per representar la mùsica. Es per aquest motiu, que parlem de la nostra dansa com un dibuix i com un dibuix únic, perque el nostre còs tambè ho es i les nostres experiéncies de vida, aquellles que enriquiràn la nostra dansa, tambè. El llenguatge de la dansa ens revelarà formes naturals i aquestes formes les proyectarem de la ment cap la cadera, cap a el pit o els braços i les compartirem amb aquells qui desitgem, través dels ulls.

Melina Maia

La classe de dansa, un espai alliberador.

La dansa Oriental ens convida a aceptar el nostre còs, a estimar-lo i apendre a expressar-nos a traves de seu moviment. Moviment natural que s'anirà despertant a mesura que passin les classes, marcades per la cadència de la mùsica, que alhora activarà la nostre energia i ens conectarà amb rituals ancestrals. A classe som un tot, cadascù es vital i enriqueix l'experiéncia col·lectiva. A classe, neix l'instant en el que descubrim el nostre potencial creatiu, fem fora les nostres pors i gaudim de l'alegría de ser dones sense jutjar ni ser jutjades.